MIL PETONS DES DE LEON

Sembla que només escric quan ens dediquem a fer diumenge… i realmente és així…
Avui estem a Leon, hem decidit fer diumenge, estem cansades, ens comensa a fer mal el cos.. els cuadriceps estan a punt d’esclatar, els bessons, el cul, les espatlles… crec que ara se que és estar cansada…
Ahir varem arribar a un Poblete a 14 km de Leon.. no podiem més.. vam fer la última birreta amb els compis que ens van acompanyar durant els últims 4 dies, vaig trucar, a la meva cosina.. vaig comensar a plorar..hem sentia derrotada.. les cames hem feien mal a cada pedalada, jo callada, i tot i així vaig arribar.. i se que arribarem a santiago, però ara toca queixar-nos, dir tot el que hem callat fins ara, per que les dues anavem destrosadse però seguiem tirant milles!! Som unes animals!!
Ara ja portem uns 800 i llargs kilometres, el camí ha canviat molt des de que vam enganxar el camí francés, mil anecdotes, mil moments màgics, no ens hem tornat a enfadar, ens han acompanyat fins ahir el carlos i el juanca!! Dos nois genials, que ens han regalat infinitat de rises i anecdotes!! I ens han ajudat a passar el desolador paisatje de leon y la rioja.. que maco maco.. no és…
Sincerament, podria escriure mil moments per que sapigueu el que estem vivint però crec que m’esperaré a explicar-ho quan us vegi, i escriure-ho quan torni a casa!! Que ho desitjo plenament, necessito l’abrasada d’en roger, de la meri, de l’arnau, de les tietes, del tete, dels papas, treure a passejar a en darko, us anyoro!! Molt!!! Hem sento forta, pero ostia, això m’està costant!!
Realment el camino et fa pensar,fa adonar-te de moltes coses, de qui t’importa, com t’importen, qui és especial, qui no, qui et dona suport en tot moment, qui et fa costat.. veus fins on ets capas d’arribar, de quin és el teu limit, de qué ets capas de fer per tu, per els altres.. t’adones de l’importancia de la simplesa de les coses, de que un moment curt, pot ser molt intens, de que les coses passen per qué han de passar ( o això crec..) que les casualitats existeixen però sovint si passen es per qué tocava..
Estic aprenent molt!! I m’estic adonant com és d’important una abrasada, una mirada de complicitat, un petó, una caricia, un t’estimo, una birra amb el teu millor amic al bar més cutre.. crec que això ho savia, peró ara m’ha acabat de conbensser ja que si m’aparegués el geni de la llantia el primer que demanaria seria que hem transportes al mig de la teva abracada....