DE NAVARRA A LA RIOJA, AVUI ENS QUEDEM A CALAHORRA

Ei penya!!!! Ja estem a la Rioja, poc a poc anem abançant!! Crec que cada dia que passa ens anem adonant que aixo es força dur i que cada dia ho es mes ( per cert no poso accents per que surten dos de cop..)

Pero sembla mentida que quan ens enfadem mes, mes fortes ens tornem i mes amigues ens fem!! avui ho hem comprobat!!

Portem uns 400 i pico ( llargs) kilometres i encara ens queden unes 10 etapes fins arribar a santiago, imagino que baixarem el ritme ja que portem una mitga de 80 a 100 kilometres al dia.. pensant en fer el famos o cebeiro…

Aixo es una experiencia unica per a persones que no estan 100% entrenades, a nivell fisic i psicologic.. vivim moment per a tot pero quan pujem a la bici ens transformem i pedalem i pedalem i no hi ha qui ens pari. De tant en tant trobem algu que s’ens afegeix i ens acompanyen, s’agraeix!! va be, xerres, t’expliquen la seva vida o anecdotes de la vegada que van fer el camino.. t’aconsellen a quin camp de fruita pots parar i agafar un parell de peres o de prunes o de presecs…. ( no cal que us digui que hem parat a cada camp no?..jijiji) o per quines carreteres as de passar, quins ports has d’evitar, on dormir, on menjar.. m’encanta parlar amb la gent que no coneixes de res pero que fan qualsevol cosa per a que pugis arribar a santiago, com un home, que ens ha vingut a buscar en cotxe per donar-nos les etapes que ell va fer… impresionant.. ens ha buscat nomes per aixo…o el grup de ciclistas que ens va acompanyar ahir fins trobar el canal que ens portaria a Tudela, o el grup de ciclistas d’avui que ens ha acompanyat fins a calahorra.. ( els que ens han dit lo dels camps on agafar la millor fruita..)

En fi, us podria explicar les sensacions que estic, estem vivint, pero trobo que aixo s’ha de viure per entendre-ho.. es algo especial!!!

Animeu vos a escriure al blog, realment ens dona moooolts i molts anims per continua i donar mil gracies als que ho feu, ens feu sentir aprop de casa per lo lluny que estem!!!!