MIL PETONS DES DE LEON

Sembla que només escric quan ens dediquem a fer diumenge… i realmente és així…
Avui estem a Leon, hem decidit fer diumenge, estem cansades, ens comensa a fer mal el cos.. els cuadriceps estan a punt d’esclatar, els bessons, el cul, les espatlles… crec que ara se que és estar cansada…
Ahir varem arribar a un Poblete a 14 km de Leon.. no podiem més.. vam fer la última birreta amb els compis que ens van acompanyar durant els últims 4 dies, vaig trucar, a la meva cosina.. vaig comensar a plorar..hem sentia derrotada.. les cames hem feien mal a cada pedalada, jo callada, i tot i així vaig arribar.. i se que arribarem a santiago, però ara toca queixar-nos, dir tot el que hem callat fins ara, per que les dues anavem destrosadse però seguiem tirant milles!! Som unes animals!!
Ara ja portem uns 800 i llargs kilometres, el camí ha canviat molt des de que vam enganxar el camí francés, mil anecdotes, mil moments màgics, no ens hem tornat a enfadar, ens han acompanyat fins ahir el carlos i el juanca!! Dos nois genials, que ens han regalat infinitat de rises i anecdotes!! I ens han ajudat a passar el desolador paisatje de leon y la rioja.. que maco maco.. no és…
Sincerament, podria escriure mil moments per que sapigueu el que estem vivint però crec que m’esperaré a explicar-ho quan us vegi, i escriure-ho quan torni a casa!! Que ho desitjo plenament, necessito l’abrasada d’en roger, de la meri, de l’arnau, de les tietes, del tete, dels papas, treure a passejar a en darko, us anyoro!! Molt!!! Hem sento forta, pero ostia, això m’està costant!!
Realment el camino et fa pensar,fa adonar-te de moltes coses, de qui t’importa, com t’importen, qui és especial, qui no, qui et dona suport en tot moment, qui et fa costat.. veus fins on ets capas d’arribar, de quin és el teu limit, de qué ets capas de fer per tu, per els altres.. t’adones de l’importancia de la simplesa de les coses, de que un moment curt, pot ser molt intens, de que les coses passen per qué han de passar ( o això crec..) que les casualitats existeixen però sovint si passen es per qué tocava..
Estic aprenent molt!! I m’estic adonant com és d’important una abrasada, una mirada de complicitat, un petó, una caricia, un t’estimo, una birra amb el teu millor amic al bar més cutre.. crec que això ho savia, peró ara m’ha acabat de conbensser ja que si m’aparegués el geni de la llantia el primer que demanaria seria que hem transportes al mig de la teva abracada....

DE NAVARRA A LA RIOJA, AVUI ENS QUEDEM A CALAHORRA

Ei penya!!!! Ja estem a la Rioja, poc a poc anem abançant!! Crec que cada dia que passa ens anem adonant que aixo es força dur i que cada dia ho es mes ( per cert no poso accents per que surten dos de cop..)

Pero sembla mentida que quan ens enfadem mes, mes fortes ens tornem i mes amigues ens fem!! avui ho hem comprobat!!

Portem uns 400 i pico ( llargs) kilometres i encara ens queden unes 10 etapes fins arribar a santiago, imagino que baixarem el ritme ja que portem una mitga de 80 a 100 kilometres al dia.. pensant en fer el famos o cebeiro…

Aixo es una experiencia unica per a persones que no estan 100% entrenades, a nivell fisic i psicologic.. vivim moment per a tot pero quan pujem a la bici ens transformem i pedalem i pedalem i no hi ha qui ens pari. De tant en tant trobem algu que s’ens afegeix i ens acompanyen, s’agraeix!! va be, xerres, t’expliquen la seva vida o anecdotes de la vegada que van fer el camino.. t’aconsellen a quin camp de fruita pots parar i agafar un parell de peres o de prunes o de presecs…. ( no cal que us digui que hem parat a cada camp no?..jijiji) o per quines carreteres as de passar, quins ports has d’evitar, on dormir, on menjar.. m’encanta parlar amb la gent que no coneixes de res pero que fan qualsevol cosa per a que pugis arribar a santiago, com un home, que ens ha vingut a buscar en cotxe per donar-nos les etapes que ell va fer… impresionant.. ens ha buscat nomes per aixo…o el grup de ciclistas que ens va acompanyar ahir fins trobar el canal que ens portaria a Tudela, o el grup de ciclistas d’avui que ens ha acompanyat fins a calahorra.. ( els que ens han dit lo dels camps on agafar la millor fruita..)

En fi, us podria explicar les sensacions que estic, estem vivint, pero trobo que aixo s’ha de viure per entendre-ho.. es algo especial!!!

Animeu vos a escriure al blog, realment ens dona moooolts i molts anims per continua i donar mil gracies als que ho feu, ens feu sentir aprop de casa per lo lluny que estem!!!!

EL CAMINO DE SANTIAGO.. INICI

Bé, ara si que ha començat… portem uns 250 i algo kilòmetres, 106 dels quals mos els varem cascar ahir.. que encara no ho acabo de creure!! Però si, ahir de Caspe a Zaragoza 106 km.. de carretera, creuant els sufocants Monegros..

3 dies des de que varem iniciar l’aventura.. i és que realment està sent una autentica aventura...

El primer dia, 75 km amb el desnivell de la font calda una pujada d’asfalt considerable però per sort ens esperava un llit amb un coixí de biscolàstica a casa d’en Toni ( gràcies Toni per acollir-nos com ho vas fer!! Mos vas regalar kilos i kilos d’energia per seguir el camí!!!) a Gandesa.

A la segona etapa uns 50’8 km de Gandesa a Caspe, un dia relaxant si no hagués estat per la solejada que mos va pegar i per la qual varem decidir parar.

I ahir, doncs el que us he explicat, de Caspe a Zaragoza, creuant els monegros, 106 kilometres i el resultat, el cos força fatigat, la ment una mica esgotada però l’orgull ens ha augmentat hasta el infinito i más allá....

En 3 dies que portem, ja hem viscut uns quants moment delicats, Neus a la fontcalda i jo ahir que hem moria del dolor d’esquena.. però quan una cau, l’altre l’aixeca i fa el que sigui per a que les dues continuem endavant.. ens entenem, ens compenetrem i juntes arribarem fins a finisterre o al menys fins a Santiago.. estic convençuda, tot i que hi han moments molt durs, i encara no hem arribat a la zona de pluges...

Avui hem decidit parar i fer visita turística per Zaragoza, demà arrancarem per arribar fins a Tudela de fet, les previsions son:

Etapa 4: Zaragoza – Tudela (85.2 km)

Etapa 5 Tudela – Alcanadre (72’5 km)

Etapa 6 Alcanadre – Nájera ( enganxem amb el camí francès) (66’8 km)

Pot ser que les etapes es modifiquin ja que quan comencem a pedalejar.. no parem.. ens convertim en robots.. pedal dret, pedal esquerre, dret esquerre.. i carretera o camí, i vinga fot-li, tira milles...

En fi, el camí..un repte.. jo pensar, no penso gaire, més aviat pedalejo, miro el paisatge, hem concentro per oblidar el dolor de lumbar que tinc.. Neus és qui hem fa reflexionar, quan parem, quan estem al bar amb la cervesseta, que hem mira i hem diu.. avui m’he adonat que el camino és com la vida.. i allò que la miro i penso.. i és quan reflexiono.. no gaire però alguna coseta si.. quin parell!!..

Bé companys, de moment m’acomiado, que hem d’anar a fer de turistes.. quan pugi penjaré alguna foto, per cert, agrair als que hem van animar a fer el camino amb pedals automàtics la gran ostia que hem vaig cardar el primer dia, de la qual m’ha quedat un blau de 4 dits a la cama esquerre.. Neus encara riu.. imagineu, una xati amb bici, tota equipada, encarada a una pilona d’aquestes que tallen el carrer i que de cop, a camara lenta, disminueix la marxa i pam, d’estar totalment vertical a estar totalment oritzontal, amb un peu enganxat al pedal, partint-se la caixa, amb la bici al damunt... ara ja controlo a la perfecció el treure i posar-me els pedals... ( era el toc d’humor de la crònica..)

Apa familia, 1000 petons i no deixeu de seguir-nos...!!!!