Avui ja marxem..marrakesh m’ha agradat, la religió és difícil de comprendre, el trànsit també, la gent com a tot arreu, hi ha de tots colors però si treus de banda al grapat de turistes que envaeixen la ciutat i algun detall que altre ( recordem l’anècdota del bar..)i et quedes amb el rebombori dels carrers laberíntics, la gran diferència de personalitats, les vides anònimes de les persones que et donen a conèixer la seva història, les diferents sensacions que et regala el desert, els olors de cada poble, cada petita imatge oculta en aquest gran i complicat pais pots trobar infinitat de coses molt positives, tan sols has de saber veure on els altres tant sols miren..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada