LA MUNTANYA RUSSA

Sona el despertador, avui és el dia internacional de la dona...bé això hem decidit la lorena i j.. Un dia per fer algo que ens agradi a les dues, compres, més compres, mirar que poder comprar el més barat possible, comprar tirat de preu, regatejar, apurar la pasta, dinar, i per la tarda després de la migdiada...

tooooomaa sessión de velleza.... ens han rentat, tret la pell morta, han eliminat la sorra que encara tenia de la ventada al desert, el moreno de tot l’estiu i si encara han tingut temps de donar-me brillo...ni l’iniesta brilla tant després d’aquesta limpieza.... però espera.. aquí no acaba tot, que per acabar, et posen un barnús i et pugen a una sala on es curren un massatge que et fa recuperar tota l’energia que has pogut perdre anant damunt el dromedari al desert...( segur que ho fan a propòsit per a que compris un altre excursió.. si és que se les saben totes...)
I en per rematar el dia, un parell de compres més i a sopar que per la nit hem quedat amb unes amigues mexicanes i 2 colegues d’elles..
Tot anava molt bé, ens ho estaven passant de conya, a la terrasseta d’un bar, amb les vistes de la plaça principal de Marrakesh, la que te fama de transformer.. sí, sí, per el matí son tot tenderetes i per la nit es converteixen en xiringuitos per menjar..

Doncs dins d’aquesta perfecció, no podia ser tot tant perfecte.. al marxar de la terrassa, baixar al carrer, decidir si anàvem a dormir o no, - MERDA, LA BOSSA DE LES COMPRES...!!!!! m’he l’he deixat a dalt - i com no, quan vaig pujar a buscar-la, ja no estava...
No donaré gaires detalls, per que no és algo que vulgui recordar gaire, així que senzillament diré, que vam anar a la policia, vam moure cel, mar i terra, però la bossa no la vam recuperar...
Així que ha dormir i reflexionar i ara, si voleu un consell, si aneu de compres, i teniu el cap com el meu.. no porteu mai, sota cap concepte, els regals que voleu regalar a cap terrassa del centre de marrakesh, per què corre el perill de ser abandonada...