AL DESERT

I a les 8 del matí a esmorzar..avui toca anar a les famoses Gargantas de Torda visita a un palmeral ( lloc on fan creixer palmeres per poder cultivar...) i dormir en el millor hotel del mon, catalogat amb milers i milers d'estels..el desert..

Per cert, ahir no vaig dir que al famós poble patrimoni de la UNESCO, es també l’escenari de pel•lícules com gladieitor..(fet que no van oblidar de repetir durant tota la visita..)

Sincerament no tinc gaire a dir del dia d’avui ja que la major part l’hem passat al bus.. tret de les Gargantes, que bé, impressionen relativament, i on et diuen que et podràs banyar al riu però que a l’hora de la veritat no tens temps per que el ditxos autobusero et diu que t’afanyis que encara queda molt de camí... i a mi què? Si porto tot el fotut dia dintre del fotut(per no dir un altre paraula..) autobús que et diuen que te aire condicionat però que el ditxos aire no es nota ni per casualitat....estic fins als.... del autobús..

Del poble on ens han fet una visita a un "palmeral" lloc on planten blat i lloc on casi moro ofegada per la pols de la casa de les mantes.. no de les alfombres!!

pues no que el guia ens ha fet acabar la visita a una casa on fan alfombres artesantes, i clar, com no, després de l'explicació t'ensenyen totes les alfombres que tenen per a que compris alguna.. doncs bé, jo no he comprat, més aviat he acabat la visita al terrat de la casa tossint com una condenada a causa de la pols de la suma de la primera alfombra, la segona, la tercera, la .. a la 6a alfombra ja m'estava posant lila de la tos que

tenia....buf...

Però quan he arribat al desert, hem deixat els pobres dromedaris,m'he tret el mocador que et fan comprar per anar per el desert i no insolar-te ( que dius, si tinc gorra..nooooo, has d'anar com un bereber.. amb turbante, i el meu groc, pa que se vea!!!!! )

Ens han encès fanalets amb espelmes, han preparat té, hem sopat, tocat la guitarra i els tambors, ens han ensenyat dançes típiques i ens hem estirat sota aquest cel...se’m han passat tots els mals.. tot el mal humor..
Hem estat xerrant amb un parell de guies, bé en concret un, el roni..jajaja (semblava el ronaldinyo..) ha estat màgic..curiós, per no oblidar..
Ens ha explicat els seus orígens, hem intentat arreglar el mon, hem parlat de costum, dels nostres i dels d’ell, del poble bereber, hem compartit unes hores, ell i nosaltres, no com a guia i turistes, com joves, com a persones..
Potser aquestes hores sota el cel del desert, ha estat un dels millors moments, crec que per a mi el millor, ja que ha estat el més autèntic, en aquell moment hem sentia Mireia o la Tifawt, (nom Bereber que hem van posar) no el dolar amb potes que he estat fins ara...

I és que aquesta nit m’he preguntat moltes vegades , com pot ser que les persones ( del primer mon) siguem tan burres per no aprofitar i viure moments com aquets, tan senzills però especials!! perdem tant de temps en deixar-nos portar per la societat hipòcrita, ens deixem atrapar per el rellotge, som tan materials, ostia que burros que som i que privilegiada soc ara mateix per donar-me’n conta i deslligar-me per uns instant d’aquesta granja burril!!!!