Doncs ja estem a Agra, despres de 9 hores de tren vam arribar,amb 1 hora de retard i per tant a les 23:30 ens plantavem a l`estacio d`agra fort..sensse reserves.. resultat, 2 hores buscant un lloc per dormir.. hotels amb ronxes al llancol, amb rates passejant per la recepcio, amb obres no d`art sino de les que fan els paletes..habitacions que millor no veure el que hi havia a terra...en fi, que si estan ocupades, que si son molt cares per el cuchitril que representaven, que si blanc que si negre que al final ens plantem a un hotel on l`habitacio valia unes 900 rupies, pero al menys vam poder dormir...amb aquestes que eren la una de la matinda, aixi que entre el cansament i el panorama vai esclatar a plorar, com una nena petita,!!! pero mira, hem va donar per aqui, el pobre senyor de l`hotel, vinga a abracar-me i a dir-me, maria ( aqui hem canvien el nom) don`t crai, don`t crai.. i jo vinga a plorar.. al final, tot va quedar en una anecdota i avui ja torno a riure i a fer el tonto com sempre, aixi que com que fins dema a la nit no marxem cap a Varanes, avui hem aprofitat per veure el fuerte rojo i la panoramica del taj mahal.. a valgut la pena!!!!
tot i que no es veu amb gaire nitidessa ja que aqui hi ha una contaminacio que te cagas...
Pero bueno, per cert, si per aquelles caualitats algun dia us trobeu amb un mono cara a cara, feu-me cas, ni crideu, ni el mireu fixament per que sino rebreu un atac sorpresa, acompanyat d`un crit agut ensenyan la inmensa boca, amb els respectius queixals del puto mono!!! quin ensurt!!!!
per sort hem sortit il.lesos de l`atac i ara quan veiem un mono ( que aqui van com gats per barna) a menys de dos metres,marxem per potes!!!
Bueno, solets meus, vaig a veure si puc penjar alguna foto per a que aneu veient el que veig jo, (pero nomes les fotos maques que sino els papis no hem deixaran agafar un avio mai mes....)
Una abracada enorme per a tots, plena d`energia i amb forca nostalgia!!!
tot i que no es veu amb gaire nitidessa ja que aqui hi ha una contaminacio que te cagas...
Pero bueno, per cert, si per aquelles caualitats algun dia us trobeu amb un mono cara a cara, feu-me cas, ni crideu, ni el mireu fixament per que sino rebreu un atac sorpresa, acompanyat d`un crit agut ensenyan la inmensa boca, amb els respectius queixals del puto mono!!! quin ensurt!!!!
per sort hem sortit il.lesos de l`atac i ara quan veiem un mono ( que aqui van com gats per barna) a menys de dos metres,marxem per potes!!!
Bueno, solets meus, vaig a veure si puc penjar alguna foto per a que aneu veient el que veig jo, (pero nomes les fotos maques que sino els papis no hem deixaran agafar un avio mai mes....)
Una abracada enorme per a tots, plena d`energia i amb forca nostalgia!!!
6 comentaris:
be com estem veien el viatge es forca dur pro eixi es fan els caracters de les dones lluitadores,com portes el menjar? aveure si cuan tornis a casa no et veurem força i endevan, els teus papis i el capullo.petons i una forta abraçada.
Mireietaaaaaaaaaaaaa
em sap greu que no t'ho passis tan bé com esperaves...ànims va!!!
Gaudeix dels colors de l'Índia ara que hi ets... aquí seguim amb la mentalitat capitalista, poc tolerant i rondinant per ximpleries.
Ja ho veus, poc apreciem el que tenim.
Acabeu de disfrutar-ho al màxim.
Un petó ben gran i fins aviat reina!!
Mercè
Mireia! ahhaha m'ha agradat molt veure el teu blog:)q xulo!
a i per cert.. no ploris ehh.. q val molt la pena allà on ets, o aixo diuen! un peto ben foort!
hola gent!!! primer de tot, abans d`escriure al blog, dir que a veure, ho passo malament pero tampoc hem moro!!! tambe tinc molts moments divertits, d`anecdotes per descollonar-se, ( l`atac del mono) imatges com anar per el desert i veure un senyor damunt d`un camell i parlant pel mobil.. esta clar que no es el viatge dels meus somnis, pero no m`arrepenteixo d`haver vingut!!!!
color..bua, a grapats, olors, les que vulguis i mes, persones, de totes les menes i gustos...en fi, la india sorpren i per dur que sigui segurament hi torni, aixo si, la propera, a la montanya que estic una mica saturada de claxons!!!!!!
petonenets molt grans!!!!
Guapaaaaaaaaaaa!!! Q no me entere yo q lloras más eeeeeee!!!! disfurta mucho de la magia de India!!! muchos besitos. Aroa.
me faltavan tus palabras petardi!!! ai esta aroa!!! tenemos un cafe pendiente, cuando regrese espero que me hagas un wueko en tu agenda!!!!!
Publica un comentari a l'entrada