TORNEM A BERCELONA

Avui ja marxem..marrakesh m’ha agradat, la religió és difícil de comprendre, el trànsit també, la gent com a tot arreu, hi ha de tots colors però si treus de banda al grapat de turistes que envaeixen la ciutat i algun detall que altre ( recordem l’anècdota del bar..)i et quedes amb el rebombori dels carrers laberíntics, la gran diferència de personalitats, les vides anònimes de les persones que et donen a conèixer la seva història, les diferents sensacions que et regala el desert, els olors de cada poble, cada petita imatge oculta en aquest gran i complicat pais pots trobar infinitat de coses molt positives, tan sols has de saber veure on els altres tant sols miren..

LA MUNTANYA RUSSA

Sona el despertador, avui és el dia internacional de la dona...bé això hem decidit la lorena i j.. Un dia per fer algo que ens agradi a les dues, compres, més compres, mirar que poder comprar el més barat possible, comprar tirat de preu, regatejar, apurar la pasta, dinar, i per la tarda després de la migdiada...

tooooomaa sessión de velleza.... ens han rentat, tret la pell morta, han eliminat la sorra que encara tenia de la ventada al desert, el moreno de tot l’estiu i si encara han tingut temps de donar-me brillo...ni l’iniesta brilla tant després d’aquesta limpieza.... però espera.. aquí no acaba tot, que per acabar, et posen un barnús i et pugen a una sala on es curren un massatge que et fa recuperar tota l’energia que has pogut perdre anant damunt el dromedari al desert...( segur que ho fan a propòsit per a que compris un altre excursió.. si és que se les saben totes...)
I en per rematar el dia, un parell de compres més i a sopar que per la nit hem quedat amb unes amigues mexicanes i 2 colegues d’elles..
Tot anava molt bé, ens ho estaven passant de conya, a la terrasseta d’un bar, amb les vistes de la plaça principal de Marrakesh, la que te fama de transformer.. sí, sí, per el matí son tot tenderetes i per la nit es converteixen en xiringuitos per menjar..

Doncs dins d’aquesta perfecció, no podia ser tot tant perfecte.. al marxar de la terrassa, baixar al carrer, decidir si anàvem a dormir o no, - MERDA, LA BOSSA DE LES COMPRES...!!!!! m’he l’he deixat a dalt - i com no, quan vaig pujar a buscar-la, ja no estava...
No donaré gaires detalls, per que no és algo que vulgui recordar gaire, així que senzillament diré, que vam anar a la policia, vam moure cel, mar i terra, però la bossa no la vam recuperar...
Així que ha dormir i reflexionar i ara, si voleu un consell, si aneu de compres, i teniu el cap com el meu.. no porteu mai, sota cap concepte, els regals que voleu regalar a cap terrassa del centre de marrakesh, per què corre el perill de ser abandonada...

ADEU AL DESERT!!!!

I finalment ens vam adormir.. i entre mig del son bafarades de sorra m’anaven despertant..del vent que bufava, la sorra entrava dins les haimes. Al despertar ( a les 5 del matí) i buidar-me les orelles, espolsar-me els cabells, la roba i les pestanyes tocava esmorzar...
Pim, pam, recollir i als camells, ai no, als dromedaris.. i au, a flipar amb la sortida del sol... mil vermells diferents, taronges, marrons...pintar un quadre del que vaig contemplar seria una gran putada per algú que tingués pressa per penjar-lo.....




Avui tornem a marrakesh..tot el dia al bus... i avui sense gaires parades, que estem mooooolt lluny i es tarda molt, això si, temps per dinar al restaurant dels estudis cinematogràfics que ronden per aquelles terres no ens falta....
Així que a les 6 de la tarda ens plantem a la ciutat,deixem les coses a casa, volteta de rigor amb alguna compra.. i a les 9 la Lorena i jo ja roncàvem...

AL DESERT

I a les 8 del matí a esmorzar..avui toca anar a les famoses Gargantas de Torda visita a un palmeral ( lloc on fan creixer palmeres per poder cultivar...) i dormir en el millor hotel del mon, catalogat amb milers i milers d'estels..el desert..

Per cert, ahir no vaig dir que al famós poble patrimoni de la UNESCO, es també l’escenari de pel•lícules com gladieitor..(fet que no van oblidar de repetir durant tota la visita..)

Sincerament no tinc gaire a dir del dia d’avui ja que la major part l’hem passat al bus.. tret de les Gargantes, que bé, impressionen relativament, i on et diuen que et podràs banyar al riu però que a l’hora de la veritat no tens temps per que el ditxos autobusero et diu que t’afanyis que encara queda molt de camí... i a mi què? Si porto tot el fotut dia dintre del fotut(per no dir un altre paraula..) autobús que et diuen que te aire condicionat però que el ditxos aire no es nota ni per casualitat....estic fins als.... del autobús..

Del poble on ens han fet una visita a un "palmeral" lloc on planten blat i lloc on casi moro ofegada per la pols de la casa de les mantes.. no de les alfombres!!

pues no que el guia ens ha fet acabar la visita a una casa on fan alfombres artesantes, i clar, com no, després de l'explicació t'ensenyen totes les alfombres que tenen per a que compris alguna.. doncs bé, jo no he comprat, més aviat he acabat la visita al terrat de la casa tossint com una condenada a causa de la pols de la suma de la primera alfombra, la segona, la tercera, la .. a la 6a alfombra ja m'estava posant lila de la tos que

tenia....buf...

Però quan he arribat al desert, hem deixat els pobres dromedaris,m'he tret el mocador que et fan comprar per anar per el desert i no insolar-te ( que dius, si tinc gorra..nooooo, has d'anar com un bereber.. amb turbante, i el meu groc, pa que se vea!!!!! )

Ens han encès fanalets amb espelmes, han preparat té, hem sopat, tocat la guitarra i els tambors, ens han ensenyat dançes típiques i ens hem estirat sota aquest cel...se’m han passat tots els mals.. tot el mal humor..
Hem estat xerrant amb un parell de guies, bé en concret un, el roni..jajaja (semblava el ronaldinyo..) ha estat màgic..curiós, per no oblidar..
Ens ha explicat els seus orígens, hem intentat arreglar el mon, hem parlat de costum, dels nostres i dels d’ell, del poble bereber, hem compartit unes hores, ell i nosaltres, no com a guia i turistes, com joves, com a persones..
Potser aquestes hores sota el cel del desert, ha estat un dels millors moments, crec que per a mi el millor, ja que ha estat el més autèntic, en aquell moment hem sentia Mireia o la Tifawt, (nom Bereber que hem van posar) no el dolar amb potes que he estat fins ara...

I és que aquesta nit m’he preguntat moltes vegades , com pot ser que les persones ( del primer mon) siguem tan burres per no aprofitar i viure moments com aquets, tan senzills però especials!! perdem tant de temps en deixar-nos portar per la societat hipòcrita, ens deixem atrapar per el rellotge, som tan materials, ostia que burros que som i que privilegiada soc ara mateix per donar-me’n conta i deslligar-me per uns instant d’aquesta granja burril!!!!

SORTIM D'EXCURSIÓ

5:30 del matí, el sol ja surt..i nosaltres ens llevem, avui marxem d’excursió..
Després d’esmorzar un croasant, un suc i una crep a la cafeteria de la plaça de la medina, (l’única que hi ha oberta aquestes hores, expressament per als turistes) ens pugem al minibus hi ha força gent, el bus va ple, la Lorena i jo som les últimes en pujar ( com no..) i ens toca al costat del xofer... sense comentaris..
La Ruta: de marrakesh a la Kasbah de Ait Ben Haddou, un poble bereber que resulta ser patrimoni de la humanitat ja que es la kasbah mes gran i millor conservada de Marroc.

Passem per ouarzazate, la vall de les roses i la vall del Dades

per arribar a Tinghir, lloc on dormirem a un hotelet molt maco a peu de carretera, davant d’un riu ( el qual vam travessar la Lorena i jo amb gran emoció.. sobre tot per a que les meves xancles no anessin riu avall..)
Vam sopar juntament amb els del bus, i aquella nit, vam començar a establir converses amb la resta. Al grup hi havia, 2 mexicanes () 2 brasileres, la Roberta i la seva mare . una parella de bascos, la Monica i el seu marit, un francès que li va tirar la canya a una de les mexicanes i bé més gent però que no vam fer-nos tan amigues.. i el autobusero.. el peculiar i amb el que no cal malgastar paraules ( però és el que fa la foto...)

de la ciutat a la gran duna...

I així mos plantem al 2n dia al Marroc.. un alberg nou ( EL QUAL RECOMANO NOTABLEMENT) i amb l’excursió de 3 dies comprada.
Després de rondar per els intestins de Marrakesh en busca d’un lloc per comprar l’excursió , trobar-lo, comprar-la i i arribar a l’alberg flipades per com es mouen el temes econòmics per aquí,ens vam instal•lar, dutxar i descansar el suficient per a que quan sortíssim de l’habitació la propietària del alberg ens convides a té… bé i a sopar, per que el que nosaltres creiem que seria un pica pica es va convertir en un gran tiberi.. estàvem en ramadà i duran el dia ningú tasta ni un mos ( excepte nens petits i les dones embarassades o gent malalta i avis..) però quan obren la veda…. Allò es un festin..
I si, si, entre sopa,dolços de mel, i més coses que ara no recordo... bé si, i entre converses amb una parella de catalans que vam conèixer a l’alberg vam decidir anar a donar una volteta per la ciutat, ara ja de nit.. però sense rondar gaire que a l’endemà sortíem amb minbus direcció la gran duna...

MARROC, UNA SETMANA SINGULAR...

Una vegada més torno a pujar-me a l'avió, aquest cop per anar fins a Marrakesh una ciutat que sincerament, m'ha sorprés...
Tot va començar un dilluns d'agosts de 2010, la ruta...improbitzada..les expedicionaries, la Lorena i jo...
L'aventura va començar a l'arribada, quan després d'un canvi de vol ens vam trobar que en comptes d'anar directament a Marrakesh vam tenir que fer escala a casa blanca cosa que ens va perjudicar en l'horari d'arribada a la ciutat de destí..
a les 2 del dematí ens vam presentar a l'aeroport de Marrakesh, on teoricament ens tenien que venir a buscar un taxi de l'alberg que teniem contractat..dic teoricament per que en realitat no va apareixer NINGÚ...
En vistes del panorama decidim agafar un taxi, el qual ( sensse possibilitats de negociar preu degut a que tenen una tarifia nocturna fixe) ens deixa a no se quina part de la ciutat i ens diu que per arribar a l'alberg hem de caminar 300 metres i girar a l'esquerre... MENTIDA!!!
L'alberg estava hiper amagat i a sobre a l'esquerra del maleit carrer on el puto taxista ens va deixar...
En la meva vida havia passat tanta por..uns 7 tios al carrer, parlant amb francés i arab, i encara sort que la Lorena sap de francés que si no... un del 7 va dir-li que hi havia un vigilant de barri el qual ens acompanyaria de franc.. i dit i fet.. amb la peculiaritat que no ens acababem de fiar.. i a entre 1 pas endavant 2 cap endarrere al cap de 15 minuts vam arribar a l'alberg.. ( cirquit de 5 minuts a pas normal..)
l'endamà vam contractar una excurssió de 3 dies, i vam decidir cambiar de riat.. RIAT SPAGNIA

FI DEL VIATJE

Ara escric assentada al sofà de casa, la llar de foc està encesa i l’únic soroll que sento es la forta respiració d’en Darko acompanyada d’algun dels seus roncs…
El viatge ja s’ha acabat, per ara, es un punt i apart ,el que continua encara no ho se però de segur que aviat torno a escriure des d’algun nou racó del mon.
La india es dura però fascinant i enkara hem queden moltes ciutats, pobles, persones, moments, sensacions i aventures que descobrir, aki, allà o ha on sigui però sempre tenint clar que el meu lloc es a casa..
Mil gracies a tots per acompanyar-me aquets dies fins a la propera i ens veiem

KAJURAO

Per fi una mica de naturalessa!!! hem passat del gris de la contaminacio a delhi al marro del desert a Jaisalmer i ara per sort al verd dels arbres jegants a Kajurao..
Avui, 14 de febrer la menda lerenda fa 27 anyets, l`edat perfecte per continuar voltant pel mon i anar descobrint racons nous, que n`hi han per donar i per vendre...aqui a la india ja ens queda poquet i a pesar de la duresa del viatje, ha valgut la pena!!!
Aquest pais es realment grandios, enkara queden molts llocs per anar, la propera visita pel nord a veure les muntanyes de l`himalaya!!!!!!
En fi, la India!! com ja he dit, per entendre s`ha de veure...
Ara a ens dediquem a gaudir de les restes de temples, visitar alguna cascada i respirar aire mes o menys pur, per fi escoltem els grills per la nit i ja no tenim el continuo soroll dels claxons a tota hora!!!!
El 17 cap a Delhi i en menys d`una setmana ja estic a casa!!!!!

un peto molt gran a tot i gracies !!!

VARANES

Avui hem vist el genjes...i els crematoris...el lloc on incineren els cosos o els tiren al riu.. literalment!!!
Aqui porten els morts en una especie de camilla portada a ombros per 6 o 8 homes, fan una pila de llenya, recobreixen el cos amb aquesta llenya i au, a fer foc...

La segona opcio es pujar al difunt/a a una barca, omplir-lo de pes i llencar-lo al riu... tal cual...
impactant sincerament!!!! realment es curios les diverses costums de la societat.. a vegades incomprensibles pero es el que hi ha...

Pero en fi, despres de veure com es renten al riu, fan els seus ritus i les seves ceremonies, crec que poques coses tan impactants hem queden per veure... estic arribant a la conclussio de que tothom hauria de passar almenys una vegada per aqui, per la india, apreciarien, valorarien, i quidarien moltes mes coses de les que apreciem,valorem o quidem..
I es que a vegades ens deixem portar per el que ens rodeja, sense parar-nos a pensar en que el mon es molt mes gran i diferent del que imaginem, que ens deixem portar per el pas del temps i oblidem coses molt importants en la vida, coses tan senzilles com una estona amb el teu millor amic sentats al sofa de casa, moments de rialles amb la familia, un somrriure de bon dia de la gent del poble, l`olor de terra humida del bosc de casa, les teves abracades, les vostres mirades o senzillament la companyia de qui et fa sentir viu...

Aviat torno a casa, aquesta nit marxem cap a kajurao ( el poble de les imatges erotiques...uuuu) alla ens quedarem fins el 17 que pujarem cap a delhi per passar l`ultim dia i el 19 a les 5 de la matinada agafarem l`avio cap a BARCELONA!!!!!
Aquets dies els aprofitarem per descansar, la ment i el cos, que realment ens estem donant una bona pallissa, entre trens, autobusos, i la india en general necessitem descanssar!!!

Per kajuaro ja tornare a escriure, pero avui dir-vos que tinc ganes de tornar-vos a veure.
una abracada plena de magia per tots i cadascu de vosaltres..

AGRA, la ciutat del taj majhal!!!

Doncs ja estem a Agra, despres de 9 hores de tren vam arribar,amb 1 hora de retard i per tant a les 23:30 ens plantavem a l`estacio d`agra fort..sensse reserves.. resultat, 2 hores buscant un lloc per dormir.. hotels amb ronxes al llancol, amb rates passejant per la recepcio, amb obres no d`art sino de les que fan els paletes..habitacions que millor no veure el que hi havia a terra...en fi, que si estan ocupades, que si son molt cares per el cuchitril que representaven, que si blanc que si negre que al final ens plantem a un hotel on l`habitacio valia unes 900 rupies, pero al menys vam poder dormir...amb aquestes que eren la una de la matinda, aixi que entre el cansament i el panorama vai esclatar a plorar, com una nena petita,!!! pero mira, hem va donar per aqui, el pobre senyor de l`hotel, vinga a abracar-me i a dir-me, maria ( aqui hem canvien el nom) don`t crai, don`t crai.. i jo vinga a plorar.. al final, tot va quedar en una anecdota i avui ja torno a riure i a fer el tonto com sempre, aixi que com que fins dema a la nit no marxem cap a Varanes, avui hem aprofitat per veure el fuerte rojo i la panoramica del taj mahal.. a valgut la pena!!!!
tot i que no es veu amb gaire nitidessa ja que aqui hi ha una contaminacio que te cagas...

Pero bueno, per cert, si per aquelles caualitats algun dia us trobeu amb un mono cara a cara, feu-me cas, ni crideu, ni el mireu fixament per que sino rebreu un atac sorpresa, acompanyat d`un crit agut ensenyan la inmensa boca, amb els respectius queixals del puto mono!!! quin ensurt!!!!
per sort hem sortit il.lesos de l`atac i ara quan veiem un mono ( que aqui van com gats per barna) a menys de dos metres,marxem per potes!!!
Bueno, solets meus, vaig a veure si puc penjar alguna foto per a que aneu veient el que veig jo, (pero nomes les fotos maques que sino els papis no hem deixaran agafar un avio mai mes....)
Una abracada enorme per a tots, plena d`energia i amb forca nostalgia!!!

PUSHKAR..

Hola solet, doncs res, aqui estem, a puskar, el parais de la roba hipy,!!!! IMPRESIONANT!! tambe coneguda com girilandia ja que hi ha un futimer de turistes i s`ha de dir que molts son catalans o mallorquins....

Com us deia en l`anterior escrit, vam passar per Udaipur, la venecia de la india i on es va grabar la famosa peli del james bon, octopussi, bueno diuen que es famosa pero jo no n`he sentit a parlar mai... aqui, fa gracia, molts hostels la passen cada dia a les 7..

Bueno, doncs cal dir que a mesura que anem abancant la gent no demana tant i son menys pesats, els hi dius una vegada que no i ja et deixen, que aixo ja s`agraeix...creieu-me...
Ara estem a pushkar i per arribar fins aqui vam viure un altra odisea.. res comparat amb la renfe.. aqui els trens son el pitjor, exepte els sliper ( per dormir..) jo he acabat traumatitzada... per venir vam venir en un..bueno ja ho explicare quan torni que m`heu de veure..
I l`autobus..una especie de llauna d`esparrecs amb 6 rodes, una mica mes gran pero si fa o no fa.. 6 hores ( de jodhpur a udaipur) amb un tracata que no acabava mai.. buf.. no us feu a la idea..
Pero buneo, aqui estem, i dema cap a Agra, a veure el taj mahal, i un altre vegada al caos.. sort que no estarem gaire.. veure una de les 7 maravelles del mon i marxem cagan llets....
Apa doncs, fina a les hores, un petonet molt gran a tots!!!!
PER CERT!!! per si no us heu adonat, he penjat alguna fotillo, no son res de l`altre mon ( Ari la meva cualitat de fotografa no es com la teva... ) pero les que venen son molt millors, quan pugi ja les penjare..
PAPAS: que encara que no us ho digui, en el fons tambe us trobo a faltar...jijijijiji
i el capullot del meu germa....ja hem podries dir alguna cosa!!!!!ja no m`estimes..
apa ara si, a10

DE JAISALMER A UDAIPUR..

Hola de nou!!!!
buff, primer de tot, Gracies a tots els que escribiu al blog, realment crec que no sou concients de l`energia que m`envieu i la forca que hem transmetiu a l`hora!!!!! GRACIES!!!
Be, ara ja estic una mica mes aclimatada als aires de la india.. de fet aqui a jaisalmer tot es mes tranquil i mes homogeni ( per dir-ho d`alguna manera..) .
Cal dir que per arribar fins aqui vam tenir que viure una gran odisea , despres de que ens diguessin que no hi havia tren directe fins aqui, no se per que carai se`m va ocorre anar a Bikaner, fer escala i agafar un bus per arribar a jaisalmer.. maleit el dia que se`m va ocorre!!!!!
el 30 per la nit, tecnicament agafabem un tren sobre les 23:00 que ens portaria fins a bikaner, arribariem alla sobre les 7 del mati i seguidament, cap a les 8 agafariem un bus fins a jaisalmer.. doncs be, la realitat va ser un altre ja que vam agafar el tren a les 3:50 de la matinada, vam arribar sobre les 12:00, vam anar a buscar un bus per anar a jaisalmer que sortia a les 14:00 pero com que aqui a la india tothom procura per el seu interes, el vam perdre i vam agafar el que sortia una hora mes tart!! i que resulta que no anava a Jaisalmer, anava a Pokara, que es on van fer les proves de la bomba nuclear india, bueno, i finalment sobre les 21, agafabem el inagafable bus cap a jaisalmer... ostia, quina aventura!!! a la estacio de bus de bikaner va ser inmemorable!!! ja ens veus al jose i a mi, en mig d`una rutllana de indios, tots devatin si havia bus o no i quin era, i nosaltres callats, quina escena....
En fi, ara ja estem molt millor, a Jaisalmer no hi ha caos i es un altre rotllo, hem vist dunes, hem vist temples i fins i tot hem tingut temps de fer compres!!!! per cert, tambe hem conegut gent d`aki, que ens ha convidat a casa seva!!! i un peculiar indi que escolta a alejandro sanz i la luz casal..... es surealista escoltar al sanz a la india....!!!!

doncs res, avui marxem cap a jodhpur, per fer escala cap a udaipur.. a veure si surt com ho hem previst!!!, a partir d`ara, ens ho pensem 4 vegades aixo d`agafar el bus....
abans d`acomiadar-me donar-vos altre vegada les gracies per acompanyar-me en aquest viatge!!!
NORMA, CUIDEU DEL PORC QUE ESPERO QUE ESTIGUI VIU QUAN ARRIBI!!!
MERCE: DONA RECORDS AL DESPATX I DIGAS ALS JORDIS QUE SI VOLEN VAQUES ELS PUC POTAR UNA PER LA GRANJA, AQUI HI HAN UN MUNT!!!!!
PRIMA, QUE TE QUIERO,
ARNAUI, JA SAPS,ESTIGUI ON ESTIGUI, VAGI ON VAGI..!!!!

A TOTS, FINS A LA PROPERA SOLETS, VAIG A VEURE SI PODEM PENJAR ALGUNA FOTO...!!!!

JAIPUR, LA CIUTAT DEL SOROLL I EL CAOS AUTOMOBILISTIC

Avui ja tinc mes temps..despres d`un dia, avui si, turistic, hem conseguit arribar al hostel i conectar-nos una estoneta...
realment m`agradaria poder-vos dir que la india es maravellosa, que els monuments son impresionants, que la gent es fantastica.. doncs be, sento decepcionar-vos pero fins avui no he estat fent el giri ( tot i ser-ho)
entre el viatje amb tren des de Delhi ( el que es veu durant el trajecte no te paraules suficients per descriure-ho, casetes fetes amb 4 pals i 4 teles envellides enganxades a les vies del tren, nens coberts de bruticia jugant al costat de les vies, muntanyes i muntanyes de merda, cares envellides recobertes de pols, barriades que no saps ni com s`aguanten i brutissimes pero repletes de dones vestides amb colors super vius....) i ahir.. ahir ens vam endinssar per JAIPUR, pero no el jaipur turistic sino els carrers de jaipur... olors, sorolll ( molt de soroll) imatges de nens, dones, gent gran, gent demanant, gent que no et demana pero amb la mirada t`ho diu tot, indigents tapats amb mantes, indus amb el turbant, marroquins amb jaquetes de cuir a 30 graus de temperatura.. buf, bruticia, molta bruticia, pudor camuflada amb olor d`incens, vaques primes pel mig dels carrers, porcs, micos i tots destartarats i menjant de les muntanyes de bruticia..
Abans de venir hem van dir que disfrutes de la india, i si hi ha gent molt maca ( el primer dia quan vam arribar a Delhi, una noia ens va portar fins al metro, menys mal!!!), pero tambe hi ha gent molt pesada , els que demanen, els que volen portarte a tot arreu, els que et volen timar ( que hi han molts!!) i imatges molt dures..tot i que tinc que dir que aqui aprens a valorar els somrriures... quan et somriuen de veritat es un moment de magia extrema!!!
pero no tot son negativismes, avui per exemple un conductor de tuc tuc ( especie de taxi de 3 rodes..) ha intentat camelar-me i fins i tot ha volgut canviar-me per la seva novia india i tambe m`ha dit que hem construiria 10 tahmahals i a espanya..pobret la feinada que tindra..ha estat una estona divertida..

En fi, aquesta nit marxem cap a Bikaner, no se ben be que ens espera, de moment unes 7-8 hores de tren, en compartiments de 6 ( 3 en una llitera de 3 pisos i 3 + en l`altre llitera..) i sense aire acondicionat..com uns campeons..pero de fet es el que t`integra mes en el viatge...

doncs res mes que sino quan torni no tindre gaires anecdotes que explicar, i a veure si algun dia d`aquets puc penjar alguna foto...de moment, una abracada magica des de la india per a tots!!!!!

PD: mama, quan torni, siusplau, fes-me per dinar un bistec a la planxa, amb una amanida de les teves, o un bon plat de fabada i sobre tot, sobre tot, sensse res de picant....ahir quasi hem comberteixo amb drac....

ARRIBADA A JAIPUR..

Tot aixo es forsa complicat..ara no tinc gaire temps per escriure ja que tanquen l`horari d`internet..
de moment, molts moments dificils d`assimilar, aixo no te paraules.. dema intentare fer-vos 5 centims quant pugui escriure..de moment dir que estem vius, jo una mica amb la moral pels terres pero amb forces per continuar...
petonets i fins dema

arribada a turkia i 7 hores de retard..

Doncs aqui estem ( poso punts per que al teclat no tenıim comes..). a estambul.. que per cert. el que no ha nevat a Begues ha nevat aqui. que per aixo anem amb retard..

Hem arrıbat sobre les 7 i despres d' anar com pardıllos a veure on embarcabem hem vıst que no.. que no s'embarca. que fıns a les 2 del matiı aqui no marxa ni crısto...
aixı que re. paciencia i a esperar. pero els turks s'enrrollen i ens han combidat a sopar..de menu: patatas fritas. mıtja hamburgesa. pollıto amb especies i verduretes. ı com no. els postres... bonissim i no es conya!!!!

aki hi ha de tot ( menys comes i accents al teclat. aki no falta de res) .
ara aburrıts. hem descobert que portem una hora davant uns ordenadors lliures on ens podem conectar.. i aixo hem fet..jo aprofito i escric al blog per que veieu que no m'oblido de vosaltres

pues res. ara la propera entrada espero fer-la des de Delhi..a veure quan...
petonets a tots !!!!

AQUESTA VEGADA, LA INDIA

I després de molt de temps torno a recuperar el meu blog amb una nova aventura, aquesta vegada LA INDIA..

Un país que desconec, amb un idioma que no domino, uns costums totalment diferents, una cultura força desigual a la nostra, un plegat de circumstancies que m'acceleren les pulsacions cada vegada que hi penso en aquest viatge.. nervis, preocupacions, dubtes, però sobretot, sobretot ganes de conèixer un nou territori, de descobrir un nou continent, de veure diverses cultures, diferents costums...

la india m'espera, o més ben dit, hem moro de ganes de veure que hem trobaré allà..

Dimarts 26, propera destinació: LA INDIA, NOVA DELHI.